Solien ésser mercenaris dependents d'algun senyor o autoritat, com a un petit exèrcit format per defensar als interessats i els seus béns. Poca cosa tenien a veure amb saltejadors de camins, encara que alguns d'ells, no tots, eren bandejats (fora de la llei mitjançant un bàndol). Era gent amb poder , bones relacions i alguns d'ells de bona casa, estenien les seves influènci es per tot arreu per tal de controlar el seu voltant.
Ben organitzats i sempre ben armats, de moltes i diverses maneres , empraven des de ballestes, arcabussos, punyals i espases així com d'altres, que per esquivar les prohibicions, en duien de més discretes, com l'agulla espardenyera, una eina de menestral, que també ben aviat prohibiren als qui no eren de l'ofici; però la seva arma més temuda eren els cans, molt potents i fidels. Eren cans parescuts al ca de bestiar, i amb el temps també es prohibiren fins la seva extinció.
Com a banderies a Sóller destacaren les anomenades Torrelles i Puigdorfiles, les úniques conegudes per un llinatge que protagonitzaren durant molt de temps lluites i conspiracions per tal de controlar la vila, on esclatava la violència per a qualsevol cosa.
ELS BANDOLERS ABANS.
Conta la història que durant la invasió dels pirates de l'11 de maig de 1561 , uns bandolers , a canvi del perdó, s'uniren a les tropes defensores per tal d'expulsar als invasors.
Ja a la història del Firó ,en fotos antigues, s'observa la participació de bandolers, però en un Firó, molt sovint en horesbaixes, encara quedava enfora donar-lis el protagonisme que es mereixien.
ELS BANDOLERS AVUI. 
Va ser l'any 1996 quan en Jaume Sina , integrant del grup de sollerics que treballaven per millorar el Firó i que formà el Col lectiu de Pagesos, aportà la idea inicial d'incloure un grup de trabucaires, idea que en principi no es va dur a terme, però que ell sí va dur endavant a la seva manera
Jaume Sina amb el seu fill.
Emperò, l'any següent, Pagesos i Ajuntament iniciaren les negociacions per fer de la idea una realitat. Es feren unes normes: un màxim de 16 trabucaires, trabucs propietat del Ajuntament, un decàleg de seguretat i es distingien amb la categoria de Personatges Històrics, càrrecs renovables per elecció dels socis cada quatre anys.
Així, al 1998 sortiren com a novetat una colla de setze bandolers, que després d' haver fet unes pràctiques en l'ús dels trabucs i amb un vestuari dissenyat per Guillem Bernat, coneixedor d'aquest tipus de roba, començaren a participar en la festa.
 Ara, després de molts anys i molta feina al Firó, com també organitzant la Revetlla d'Armes el vespre abans, els bandolers ja són una part important i imprescindible d'aquestes festes, un bon exemple de companyerisme i un orgull per als fironers, a pesar del renou.
 .
ANÈCDOTES.
Els primers anys els trabucs eren de lloguer, per tal de comprovar si s'intergraven a la festa abans de comprar-los.
 A l'any 2002, arrel de la polèmica que va néixer sobre el consum d'alcohol al Firó (no entrarem en detalls) no hi va haver ni bars oberts ni res per acabar la festa, la qual cosa va enfurismar als participants contra el Consistori. Els seus membres eren els encarregats de retornar la Mare de Déu de la Victòria a la seva capella. Quan alguns d'ells es negaren a sortir de la parròquia, els bandolers varen prendre l'arriscada decisió d'afegir-s'hi. A partir d'aquest dia són ells els qui tenen aquest honor. Se podria dir que és un dret adquirit.
|
